30 gener 2020
Jericoacoara (abreviat pels brasilers com a "Jeri") és una vila molt turística situada a l'oest de Fortaleza. En un principi, quan encara estàvem a casa vam pensar en fer alguna nit aquí, però com que era al final del viatge i anem carregats ho vam deixar córrer, i vam fer molt bé, perquè arribar a aquesta vila és una mica complicat.
Amb el bus arribes a Jijoca que és el centre del terme municipal. És un centre una mica desangelat, però situat al costat d'una llacuna anomenada Lagoa do Paraiso. Allà pots banyar-te i estar en algun dels llocs preparats per als turistes.
Després en 4x4 arribes a Jeri. Només hi poden anar els vehicles autoritzats, per dues raons: perquè és un espai protegit i perquè està envoltat per quilòmetres de sorra que cal saber travessar. Pel nostre gust, hi ha massa vehicles autoritzats, ja que al centre del poble hi havia massa trànsit, quan podria ser molt més tranquil.
Vam arribar al poble per l'est, visitant una arbre (que ens recordava molt la "savina" de l'illa del Hierro a Canàries) anomenat Arvore de Preguiça (arbre de la mandra).
El poble és molt bonic i tranquil. Tots el carrers són de sorra blanca-marfil donant-li una imatge més rústica. Ens recordava una mica els pobles d'Uruguai on vam estar, amb la diferència que allà era estiu i per tant la temporada dura pocs mesos i aquí sempre fa calor. Ara acaba de començar l'època de pluges i n'hem tingut bones mostres.
A la tarda a Jeri i al matí següent (darrer dia) a Fortaleza.
Com hem dit, els voltants del poble són de sorra i de grans dunes. Algunes immenses, semblen turons al voltant del poble. N'hi ha una important, a l'oest que, evidentment, es diu Pôr do sol (posta de sol). No vam pujar perquè no teníem gaire temps i vam fer bé, ja que va començar a diluviar i va quedar tot mig inundat.
La tornada a buscar el bus dura 40 minuts entre sorra tova i envoltat de dunes molt grans. Calen cotxes 4x4 molt bons i conductors experts.
Anna & Ramon
Jericoacoara (abreviat pels brasilers com a "Jeri") és una vila molt turística situada a l'oest de Fortaleza. En un principi, quan encara estàvem a casa vam pensar en fer alguna nit aquí, però com que era al final del viatge i anem carregats ho vam deixar córrer, i vam fer molt bé, perquè arribar a aquesta vila és una mica complicat.
Després en 4x4 arribes a Jeri. Només hi poden anar els vehicles autoritzats, per dues raons: perquè és un espai protegit i perquè està envoltat per quilòmetres de sorra que cal saber travessar. Pel nostre gust, hi ha massa vehicles autoritzats, ja que al centre del poble hi havia massa trànsit, quan podria ser molt més tranquil.
Vam arribar al poble per l'est, visitant una arbre (que ens recordava molt la "savina" de l'illa del Hierro a Canàries) anomenat Arvore de Preguiça (arbre de la mandra).
En arribar vam fer una curta excursió a peu per veure la Pedra Furada, una roca amb un forat, a la platja, a uns dos quilòmetres del poble.
 |
| Jeri |
 |
| Pedra Furada |
El poble és molt bonic i tranquil. Tots el carrers són de sorra blanca-marfil donant-li una imatge més rústica. Ens recordava una mica els pobles d'Uruguai on vam estar, amb la diferència que allà era estiu i per tant la temporada dura pocs mesos i aquí sempre fa calor. Ara acaba de començar l'època de pluges i n'hem tingut bones mostres.
A la tarda a Jeri i al matí següent (darrer dia) a Fortaleza.
Com hem dit, els voltants del poble són de sorra i de grans dunes. Algunes immenses, semblen turons al voltant del poble. N'hi ha una important, a l'oest que, evidentment, es diu Pôr do sol (posta de sol). No vam pujar perquè no teníem gaire temps i vam fer bé, ja que va començar a diluviar i va quedar tot mig inundat.
La tornada a buscar el bus dura 40 minuts entre sorra tova i envoltat de dunes molt grans. Calen cotxes 4x4 molt bons i conductors experts.
Anna & Ramon
