Avui dissabte 11 hem fet un tour de vàries activitats: dofins rosa, reserva indígena, dinar i passeig, pesca simulada i finalment la trobada d'aigües. La trobada dels dos rius: Negre i Solim
ões és el que ens ha impressionat més.
Primer hem deixat Manaus enrere.
Hem sortit de matí amb una barca-llanxa. Hem passat per sota un pont espectacular que travessa el Riu Negre. Hem anat fins a un lloc on et podies banyar amb
Botos, dofins rosa.
Després, travessant el riu, hem anat fins a un poble indígena. Allí ens esperaven i organitzen uns balls pels turistes. Tot i ser un
show senzillet, és bonic de veure, el vestuari i l'aspecte que tenen. No cal dir que el lloc té molta bellesa.
Al vaixell tenia una dona de Manaus que viatjava amb la seva família.
Han estat molt amables i cuidaven que féssim i entenguéssim tot el que
el guia ens deia.
Llavors hem arribat a un lloc a dinar i fer una caminada pel bosc a veure micos i selva.
L'arbre tenia una mida enorme, el camí estava arreglat amb fustes i baranes, un pas elevat perquè el nivell del riu varia bastants metres entre l'estació seca i la humida que tot just fa uns dos mesos que va començar. Les vistes al final del camí eren espectaculars.
Després del passeig hem anat a un lloc on es donava menjar als
pirarucú, uns peixos enormes, de forma que la gent podia simular de pescar donant-los menjar. L'esquer estava lligat a una corda i no hi ha am.
Finalment hem anat al lloc on s'ajunten els dos rius: el Negre que neix a
Colòmbia i el Solimões, que és el nom que rep l'Amazones quan entra a Brasil (Tabatinga) fins precisament aquest punt. Quan et vas apropant vas veient
els dos colors, el Negre fosc i el Solimões marró. Junts formen
l'Amazones de Brasil.
El guia ens ha explicat una mica a que es déu el canvi de colors. El riu Negre que ve de Colòmbia té l'aigua més calenta i arrossega molta vegetació que es descompon i torna àcida l'aigua amb aquest to fosc.
El Solimões (Amazones a Colòmbia i Perú) ve dels Andes portant aigua més freda, amb més velocitat arrossega més sediments i agafa aquest color marró.
Anna
L'arbre tenia una mida enorme, el camí estava arreglat amb fustes i baranes, un pas elevat perquè el nivell del riu varia bastants metres entre l'estació seca i la humida que tot just fa uns dos mesos que va començar. Les vistes al final del camí eren espectaculars. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada