 | ||
| Manaus |
Aquest matí l'Adriano ha vingut i ens ha acompanyat a comprar els bitllets per una excursió el dissabte i pel vaixell per marxar cap a Belem el dia 15.
Amb ells hem quedat també diumenge vinent per anar d'excursió a veure unes cascades.
Un cop solucionat el tema dels bitllets, ell ha tornat a la feina i nosaltres ens hem quedat a la zona del port. Allà hem visitat els mercats.
Després hem passejat pel centre i hem visitat el Teatre Amazones (un teatre d'Òpera, a l'europea, de finals del segle XIX) . Un edifici molt bonic i ben restaurat.
 |
| Plaça São Sebastião |
 |
| Palau de Justícia |
MUSA: Museu Amazònic
Un tros de selva amazònica tocant la ciutat. Però com que Manaus és una ciutat molt extensa estava a gairebé 20 km del nostre hotel. A l'entrada hi posa jardí botànic. Hem arribat d'hora al matí i hem sortit a les 2. Hem gaudit de valent. Allà a les 10 ha fet un xàfec típic d'aquí que no ens ha impedit fer la visita guiada que teníem.
| A més a més del Jardí Botànic, hi havia exposicions i llocs amb objectes (sobre tot de pesca), fotografies, textos... També hi havia un espai amb papallones i un altre amb fongs.  |
| Victòria Regia |
 |
| Xàfec |
Anna
Ponta Negra
Avui hem planejat visitar el Museu do Seringal (un museu sobre la cultura d'extracció del làtex). Hem sortit de bon matí de l'hotel per anar fins a la Marina do Davi on s'agafa la barca cap al museu. Però en arribar allí ens hem assabentat que avui dilluns està tancat. Per tant hem hagut de canviar de plan ràpidament.
Hem agafat el bus, només una parada, per arribar a la Praia da Ponta Negra. Es tracta d'una platja de sorra molt fina que realment recorda a les platges de mar, tot i que aquesta dóna al riu Negro. Té bastanta pendent, amb la qual cosa sempre és visible, encara que el nivell del riu pugi molt a l'època d'aigües altes. Avui no hi havia gairebé ningú, encara que podem imaginar que el dia abans (diumenge) devia estar ben ple, si més no veient com estaven les cachoeiras que vam visitar. Naturalment hi havia restes deixades per la gent, però l'equip de neteja ho estava recollint.
Ens hem mullat els peus i gaudit de la vista i hem començat una llarga caminada cap al centre, ja que els primers quilòmetres van per una zona bastant tranquil·la.
Hem fet una parada en un bar anomenat Café com Leite, a la vora
del riu on et serveixen un termo de cafè i un altre de llet per tal que
beguis tot el que vulguis. Després hem seguit fins al centre comercial Shopping Ponta Negra on hem descansat i dinat una mica.
Aquesta palmera té un fruit que es diu tucumá de color taronja, es pela i es fan cascares petites, es bo menjant en bocata amb formatge i pernil.
Anna i Ramon
Museu do Seringal
Avui sí. Hem repetit la primera part igual que el dia d'ahir, però hem agafat la barca cap al Museu do Seringal. Es una llanxa que va fent parades a les diferents comunitats que hi ha tot al llarg de la vora del riu Negro
Quan hem arribat al museu, després de pagar l'entrada, tot seguit ha començat la visita i l'explicació. És molt interessant perquè el que veus és tot un muntatge molt ben fet del que era un Seringal, tot i que la majoria d'aquests estaven molt més lluny. Aquest muntatge el van fer per gravar la pel·lícula A Selva (https://www.imdb.com/title/tt0210971/) sobre una novel·la d'un escriptor portuguès (Ferreira de Castro) que realment va treballar de jove en un Seringal de veritat.
Un Seringal és el lloc on feien el cautxú a partir del làtex (resina) d'algunes espècies d'arbres de la zona. La vida dels treballadors era duríssima i molts d'ells morien durant la seva estada de treball. En canvi la casa de l'amo era feta amb totes les comoditats que podien aplicar, evidentment tot portat d'Europa, fins i tot un piano.
 |
| Pirarucú |
 |
| Tambaquí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada